Skip to main content

CATALÀ

Altra vegada arribam a l’agost a les Balears i altra vegada veiem com el sistema econòmic torna a funcionar al seu màxim rendiment actuant com una autèntica picadora de carn alimentada per les forces de la classe obrera. L’any 2024 sembla que serà un altre any record per les Balears i els visitants que rebrem. L’any 2023 va acabar amb gairebé 18 milions de turistes a les nostres illes, i enguany tot sembla indicar que superarem aquesta marca molt tranquil·lament. Ens trobam, irònicament, que aquest nou record es troba envoltat de l’onada de protestes que s’han anat desfermant durant aquest estiu arreu de les Balears. Són la materialització, en general, del malestar popular amb les mesures del darrer govern de “progrés”. No obstant això, com a Partit Comunista a les Balears és el nostre deure el d’analitzar la realitat amb perspectiva de classe i posar damunt la taula del debat algunes consideracions sobre com s’ha desenvolupat el turisme.

L’OMT (Organització Mundial del Turisme) defineix el turisme com “aquella activitat que desenvolupa una persona fora del seu àmbit habitual per motius personals, professionals o de negocis”. D’aquesta definició podem extreure que una persona fora del seu àmbit necessita una sèrie de serveis per a satisfer unes necessitats bàsiques de: desplaçament, descans i alimentació. Per tant, podem concloure que és necessària una certa infraestructura i estructura logística per a poder desenvolupar l’activitat turística. Aquestes, han estat desenvolupades en els darrers seixanta anys per la col·laboració publicoprivada. Aquesta col·laboració va consistir a fer que el govern de torn destinés milions de pessetes o d’euros, en construir autovies, ports, aeroports i en urbanitzar zones costaneres deshabitades perquè els constructors i hotelers hi poguessin fer els seus negocis maximitzant els seus beneficis. En definitiva, una clara transferència de capital públic per desenvolupar negocis privats que a més a més han suposat la condemna de la classe obrera de les Balears a unes condicions laborals extremes.

És precisament en aquest punt en el qual cal fer un incís, en el gran col·lectiu oblidat de tots els partits polítics dels hemicicles i especialment a ca nostra: la classe obrera. Són cambrers, cuiners, recepcionistes, conductors, operaris, kellys i desenes més de professions que sustenten la gran roda del turisme. Totes les persones que, de manera anònima, s’aixequen a hores intempestives, que es creuen amb la gent que torna de fer festa tota la nit per anar a fer feina. De jornades amb horari xapat, de fer-hi tota la vida a la feina els mesos de temporada per passar-se l’hivern sense poder fer feina. Un sistema que viu de la salut de la nostra classe, que n’extreu fins a la darrera gota de suor en els mesos d’estiu i que és incapaç de garantir el dret al treball. Ja ni en parlem d’un treball estable durant tot l’any ni d’uns llocs de treball en bones condicions. El capital sap que la mà d’obra és necessària per al seu funcionament, especialment en el turisme. Els serveis els ha d’executar algú mal pagat, en condicions precàries que just assegurin la seva supervivència. En aquest punt hi juga un paper important la mà d’obra migrant, que recala a les nostres illes, com tantes altres civilitzacions que han passat per aquí, buscant un futur millor. El turisme s’aprofita de la voluntat de lluita per tirar endavant d’aquesta població immigrada, moltes vegades treballadors en negre, sense contracte ni assegurança, sense cap mena de protecció. Perquè el turisme necessita la mà d’obra (barata) més del que la mà d’obra necessita el turisme. Així com ens indica la nostra història recent, el turisme la va fer sortir del camp per traslladar-la a la costa, aquella costa la qual sempre s’ha mirat amb respecte, sigui pels temporals o per la pirateria. No obstant això, els pirates no van desaparèixer. Ara es vesteixen amb americana i van ben pentinats, es van fer hotelers i s’han dedicat a espoliar l’espai natural i a viure de la feina d’altra gent. De la nostra gent.

La darrera crisi financera va deixar tocats, pel que fa a la disposició de líquid, als hotelers. Aquests, buscant una alternativa que els permetés continuar girant la roda van optar, en general, per vendre els hotels a bancs i fons d’inversió. Ara per ara gran part dels hotels que veiem a la costa de les Balears són propietat de capital estranger. De fet, el principal tenidor de llits d’hotel a Espanya és ni més ni menys que BlackRock. Les cadenes hoteleres signen contractes de gestió d’aquests establiments, assegurant el seu negoci durant uns anys i aportant un bon percentatge cada any a la propietat de l’immoble. D’aquesta manera tan sols es preocupen de la pura gestió del negoci, amb desenes de maniobres d’enginyeria fiscal per pagar menys impostos i desviant els beneficis cap a inversions a països del Carib o del Sud-est asiàtic. Aquest sistema de gestió beneficia a les grans cadenes hoteleres, les quals, mitjançant aquestes maniobres, obtenen unes condicions d’avantatge sobre el petit negoci que no pot competir amb els preus ni serveis dels quals són capaços les grans empreses del sector. Amb aquests exemples podem apreciar la inserció de la nostra economia dins de l’imperialisme global amb aquesta tendència monopolística del capital hoteler, concentrat de cada vegada en menys mans. Així com de l’exportació de capitals per part de les hoteleres arreu del món. Aquestes condicions van ser definides al seu moment per Lenin com a característiques de l’imperialisme com a fase superior del capitalisme, període en el qual vivim.

Tornant a la definició de l’OMT, podem concloure que el turisme ha existit al llarg de la història de la humanitat a través dels desplaçaments humans per a intercanvis comercials o culturals amb altres tribus, civilitzacions i societats. Des de l’antiguitat fins als nostres dies, i no des del segle XIX amb el Grand Tour europeu, el turisme ha estat un element inalienable de les societats humanes. No obstant això, des del segle XIX als nostres dies, el desenvolupament del sistema de producció capitalista, ha conduït al creixement sense precedents de la indústria turística, alimentant la seva voracitat d’expansió de mercats. No podem oblidar que aquesta expansió es va intensificar a la segona meitat del segle XX afavorida pel sorgiment del denominat estat del benestar i per les noves aliances econòmiques com la Comunitat Econòmica Europea. Aquestes noves aliances van ser el vehicle mitjançant el qual es va intensificar la divisió internacional del treball, convertint el sud d’Europa en el pati d’esbarjo de la Unió Europea.

Amb aquest rol del nostre territori dins la cadena imperialista mundial, l’eix discursiu burgès ens va vendre que amb el turisme la classe treballadora veuria superades totes les seves necessitats. No fa falta produir aliments, perquè vivim del turisme: abandonem el camp. No fa falta una indústria forta, perquè vivim del turisme: desmantellam les fàbriques. D’aquesta manera hem arribat fins a la suposada “democratització del turisme” que en deien. Hem perdut casa nostra, hem posat les nostres cases a disposició dels visitants i ara, ni mestres, ni metges, ni cambrers, ni cuiners tenen on viure. Les generacions que venen no podran ni somiar en poder viure a casa seva, condemnades per la carestia de la vida. És així com en tot aquest procés sorgiren els hotels luxosos i els resorts de tot inclòs i, a poc a poc, desaparegueren els hostals, les posades i les fondes. Aquests establiments han estat els que procuraven un lloc on dormir i on alimentar-se a la gent que havia de fer algun viatge per qualsevol motiu. Molta gent podria voler tornar a aquest model més artesanal del turisme, per dir-ho d’alguna manera, però no hem de pretendre fer girar la roda del temps cap enrere. El que cal és avançar.

Hem d’avançar per fer retrocedir la balearització que ha depredat el nostre territori i ha explotat a la nostra classe, tot perquè el monopolista hoteler maximitzi la seva quota de benefici. Hem d’avançar per poder assegurar un dret tan bàsic com és l’habitatge gratuït per a tothom. Hem d’avançar per tal de poder bastir una infraestructura i logística turística que estigui al servei de la classe obrera i que satisfaci el seu descans. En la declaració de l’Acció Comunista Europea, de la qual el PCTE hi ha participat de manera activa, es deixa clar que és imperatiu reivindicar el dret al descans i al lleure. Això no vol dir quedar a casa, asseguts al sofà patint les contínues onades de calor que enguany se n’han endut la vida de 190 persones només a les Balears. Sinó que s’ha de bastir una xarxa d’establiments que permetin que els treballadors de la classe obrera puguin gaudir d’un temps de lleure i esbarjo durant els períodes de descans i de vacances. Això implica que aquests establiments han de ser gestionats pels mateixos treballadors de manera democràtica i sota una direcció centralitzada arreu de l’estat, posant per sobre de tot, l’interès general de la classe obrera i assegurant l’accés al descans de qualitat, l’habitatge digne i la preservació del medi ambient i els seus ecosistemes.

No obstant això, resulta necessari traslladar en la lluita immediata una reivindicació del dret de la classe obrera a la salut tant física com mental. Aquests drets esdevenen clau per a poder lluitar per una millora contínua de les condicions de treball i descarregar de l’esquena les jornades inacabables en condicions que posen en perill la nostra salut. Per tot això és necessari que les protestes que s’estenen arreu de les principals zones turistificades s’impregnin amb aquest caràcter de classe. Per a reclamar una millora en els drets laborals de la classe obrera que és la que, amb la seva suor i sang, fa funcionar tota la indústria turística global. Ens és del tot necessària una victòria col·lectiva que faci avançar la classe obrera cap a una recuperació dels seus drets. El camí ha d’estar encapçalat pel gruix de la classe que treballa incansablement a la primera línia del turisme i ha de trobar en els espais de l’organització sindical les eines necessàries per desenvolupar la seva lluita. En aquest sentit, cal reforçar unes estructures sindicals de classe i preparar-les pel conflicte obert amb la burgesia. Aquest és el canvi de rumb que necessitem, perquè canviar el rumb hem vist que és necessari, però cal establir un nou rumb per poder avançar.

Per tot això des del PCTE a les Illes Balears proclamam els següents punts:

  • El turisme ha estat un fenomen que s’ha desenvolupat al llarg de la història de la humanitat. El capitalisme ha posat al servei dels seus interessos tota la indústria turística depredant diferents ecosistemes i condemnant a la classe obrera a una vida de misèria.
  • La indústria turística de les Balears és un dels principals elements de l’economia espanyola que està inserida de ple dins de la piràmide imperialista global.
  • La classe obrera ha d’armar-se en les estructures sindicals per poder preparar-se per un conflicte obert contra la burgesia. Tan sols d’aquesta manera es podran mitigar alguns dels aspectes més negatius de l’actual model turístic.
  • És necessari reforçar les files del Partit Comunista i organitzar-se per construir el socialisme-comunisme, l’únic sistema capaç de garantir un turisme que realment satisfaci les necessitats de descans de la classe obrera i que recuperi els entorns naturals depredats.

CASTELLANO

Otra vez llegamos a agosto en las Balears y otra vez vemos como el sistema económico vuelve a funcionar a su máximo rendimiento actuando como una auténtica picadora de carne alimentada por las fuerzas de la clase obrera. El año 2024 parece que será otro año récord para las Balears debido a los visitantes que recibiremos. El año 2023 acabó con casi 18 millones de turistas en nuestras islas, y este año todo parece indicar que superaremos esta marca muy tranquilamente. Nos encontramos, irónicamente, que este nuevo récord se encuentra rodeado de la oleada de protestas que se han ido desatando durante este verano en todas las Balears. Son la materialización, en general, del malestar popular con las medidas del último gobierno de “progreso”. Sin embargo, como Partido Comunista en las Balears es nuestro deber el de analizar la realidad con perspectiva de clase y poner encima la mesa del debate algunas consideraciones sobre cómo se ha desarrollado el turismo.

La OMT (Organización Mundial del Turismo) define el turismo como “aquella actividad que desarrolla una persona fuera de su ámbito habitual por motivos personales, profesionales o de negocios”. De esta definición podemos extraer que una persona fuera de su ámbito necesita una serie de servicios para satisfacer unas necesidades básicas de: desplazamiento, descanso y alimentación. Por lo tanto, podemos concluir que es necesaria cierta infraestructura y estructura logística para poder desarrollar la actividad turística. Estas, han sido desarrolladas en los últimos sesenta años por la colaboración publico-privada. Esta colaboración consistió en que el gobierno de turno destinara millones de pesetas o de euros, a construir autovías, puertos, aeropuertos y a urbanizar zonas costeras deshabitadas para que los constructores y hoteleros pudieran hacer sus negocios maximizando sus beneficios. En definitiva, una clara transferencia de capital público para desarrollar negocios privados que además han supuesto la condena de la clase obrera de las Balears a unas condiciones laborales extremas.

Es precisamente en este punto en el que hay que hacer un inciso, en el gran colectivo olvidado de todos los partidos políticos de los hemiciclos y especialmente en nuestra tierra: la clase obrera. Son camareros, cocineros, recepcionistas, conductores, operarios, kellys y decenas más de profesiones que sustentan la gran rueda del turismo. Todas las personas que, de manera anónima, se levantan a horas intempestivas, se cruzan con la gente que vuelve de fiesta toda la noche para ir a trabajar. De jornadas con horario partido, de hacer toda la vida en el centro de trabajo los meses de temporada para pasar el invierno sin poder trabajar. Un sistema que vive de la salud de nuestra clase, que extrae hasta la última gota de sudor en los meses de verano y que es incapaz de garantizar el derecho al trabajo. Ya ni hablamos de un trabajo estable durante todo el año ni de unos puestos de trabajo con buenas condiciones. El capital sabe que la mano de obra es necesaria para su funcionamiento, especialmente en el turismo. Los servicios los tiene que ejecutar alguien mal pagado, en condiciones precarias que solamente aseguren su supervivencia. En este punto juega un papel importante la mano de obra migrante, que recala en nuestras islas, como tantas otras civilizaciones que han pasado por aquí, buscando un futuro mejor. El turismo se aprovecha de la voluntad de lucha para salir adelante de esta población migrada, muchas veces trabajadores en negro, sin contrato ni seguro, sin ningún tipo de protección. Porque el turismo necesita la mano de obra (barata) más del que la mano de obra necesita el turismo. Así como nos indica nuestra historia reciente, el turismo la hizo salir del campo para trasladarla a la costa, aquella costa la cual siempre se ha mirado con respeto, ya sea por los temporales o por la piratería. Sin embargo, los piratas no desaparecieron. Ahora se visten con americana y van repeinados, se hicieron hoteleros y se han dedicado a expoliar el espacio natural y a vivir del trabajo de otra gente. De nuestra gente.

La última crisis financiera dejó tocados, en cuanto a la disposición de líquido, a los hoteleros. Estos, buscando una alternativa que les permitiera seguir girando la rueda optaron, en su mayoría, para vender los hoteles a bancos y fondos de inversión. Hoy por hoy gran parte de los hoteles que vemos en la costa de las Balears son propiedad de capital extranjero. De hecho, el principal propietario de camas de hotel en España es nada más y nada menos que BlackRock. Las cadenas hoteleras firman contratos de gestión de estos establecimientos, asegurando su negocio durante unos años y aportando un buen porcentaje cada año a la propiedad del inmueble. De este modo tan solo se preocupan de la pura gestión del negocio, con decenas de maniobras de ingeniería fiscal para pagar menos impuestos y desviando los beneficios hacia inversiones a países del Caribe o del Sudeste asiático. Este sistema de gestión beneficia a las grandes cadenas hoteleras, las cuales, mediante estas maniobras, obtienen unas condiciones de ventaja sobre el pequeño negocio que no puede competir con los precios ni servicios de los que son capaces las grandes empresas del sector. Con estos ejemplos podemos apreciar la inserción de nuestra economía dentro del imperialismo global con esta tendencia monopolística del capital hotelero, concentrado cada vez en menos manos. Así como también de la exportación de capitales por parte de las hoteleras en todo el mundo. Estas condiciones fueron definidas en su momento por Lenin como características del imperialismo como fase superior del capitalismo, periodo en el cual vivimos.

Volviendo a la definición de la OMT, podemos concluir que el turismo ha existido a lo largo de la historia de la humanidad a través de los desplazamientos humanos para intercambios comerciales o culturales con otras tribus, civilizaciones y sociedades. Desde la antigüedad hasta nuestros días, y no desde el siglo XIX con Grand Tour europeo, el turismo ha sido un elemento inalienable de las sociedades humanas. No obstante, desde el siglo XIX hasta nuestros días, el desarrollo del sistema de producción capitalista, ha conducido al crecimiento sin precedentes de la industria turística, alimentando su voracidad de expansión de mercados. No podemos olvidar que esta expansión se intensificó en la segunda mitad del siglo XX favorecida por el surgimiento del denominado estado del bienestar y por las nuevas alianzas económicas como la Comunidad Económica Europea. Estas nuevas alianzas fueron el vehículo mediante el cual se intensificó la división internacional del trabajo, convirtiendo el sur de Europa en el patio de recreo de la Unión Europea.

Con este rol de nuestro territorio dentro de la cadena imperialista mundial, el eje discursivo burgués nos vendió que con el turismo la clase trabajadora vería superadas todas sus necesidades. No hace falta producir alimentos, porque vivimos del turismo: abandonamos el campo. No hace falta una industria fuerte, porque vivimos del turismo: desmantelemos las fábricas. De este modo hemos llegado hasta la supuesta “democratización del turismo” que decían. Hemos perdido nuestra casa, hemos puesto nuestras casas a disposición de los visitantes y ahora, ni maestros, ni médicos, ni camareros, ni cocineros tienen donde vivir. Las generaciones que vienen no podrán ni soñar en poder vivir en su casa, condenadas por la carestía de la vida. Es así como en todo este proceso surgieron los hoteles lujosos y los resorts de todo incluido y, poco a poco, desaparecieron los hostales, las posadas y las fondas. Estos establecimientos han sido los que procuraban un lugar donde dormir y donde alimentar a la gente que tenía que hacer algún viaje por cualquier motivo. Mucha gente podría querer volver a este modelo más artesanal del turismo, por decirlo de alguna manera, pero no tenemos que pretender hacer girar la rueda del tiempo hacia atrás. Lo que hace falta es avanzar.

Debemos avanzar para hacer retroceder la balearización que ha depredado nuestro territorio y ha explotado a nuestra clase, todo para que el monopolista hotelero maximice su cuota de beneficio. Debemos avanzar para poder asegurar un derecho tan básico como es la vivienda gratuita para todo el mundo. Debemos avanzar para poder construir una infraestructura y logística turística que esté al servicio de la clase obrera y que satisfaga su descanso. En la declaración de la Acción Comunista Europea, de la cual el PCTE ha participado de manera activa, se deja claro que es imperativo reivindicar el derecho al descanso y al ocio. Esto no quiere decir quedar en casa, sentados en el sofá sufriendo las continuas olas de calor que este año se han llevado la vida de 190 personas solo en las Balears. Sino que se tiene que construir una red de establecimientos que permitan que los trabajadores de la clase obrera puedan disfrutar de un tiempo de ocio y recreo durante los períodos de descanso y de vacaciones. Esto implica que estos establecimientos tienen que ser gestionados por los mismos trabajadores de manera democrática y bajo una dirección centralizada en todo el estado, poniendo por encima de todo, el interés general de la clase obrera y asegurando el acceso al descanso de calidad, la vivienda digna y la preservación del medio ambiente y sus ecosistemas.

Sin embargo, resulta necesario trasladar en la lucha inmediata una reivindicación del derecho de la clase obrera a la salud tanto física como mental. Estos derechos son clave para poder luchar por una mejora continua de las condiciones de trabajo y descargar de la espalda las jornadas inacabables en condiciones que ponen en peligro nuestra salud. Por todo esto es necesario que las protestas que se extienden en todo las principales zonas turistificades se impregnen con este carácter de clase. Para reclamar una mejora en los derechos laborales de la clase obrera que es la que, con su sudor y sangre, hace funcionar toda la industria turística global. Nos es del todo necesaria una victoria colectiva que haga avanzar la clase obrera hacia una recuperación de sus derechos. El camino debe estar liderado por el grueso de la clase que trabaja incansablemente en la primera línea del turismo y tiene que encontrar en los espacios de la organización sindical las herramientas necesarias para desarrollar su lucha. En este sentido, hay que reforzar unas estructuras sindicales de clase y prepararlas para el conflicto abierto con la burguesía. Este es el cambio que necesitamos, porque cambiar el rumbo es necesario pero hay que establecer un nuevo rumbo para poder avanzar.

Por todo esto desde el PCTE en las Illes Balears proclamamos los siguientes puntos:

  • El turismo ha sido un fenómeno que se ha desarrollado a lo largo de la historia de la humanidad. El capitalismo ha puesto al servicio de sus intereses toda la industria turística depredando diferentes ecosistemas y condenando a la clase obrera en una vida de miseria.
  • La industria turística de las Balears es uno de los principales elementos de la economía española, que está insertada de pleno dentro de la pirámide imperialista global.
  • La clase obrera tiene que armarse en las estructuras sindicales para poder prepararse para un conflicto abierto contra la burguesía. Tan solo de este modo se podrán mitigar algunos de los aspectos más negativos del actual modelo turístico.
  • Es necesario reforzar las filas del Partido Comunista y organizarse para construir el socialismo-comunismo, el único sistema capaz de garantizar un turismo que realmente satisfaga las necesidades de descanso de la clase obrera y que recupere los entornos naturales depredados.