La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és un dels principals patrimonis culturals del que gaudeix la nostra societat. Els catalanoparlants illencs hem transmès la llengua generació rere generació durant quasi 800 anys, mantenint-la viva durant llargues i nombroses èpoques en les que se l’ha suprimida de la vida pública, i hem sortit a defensar-la quan els atacs cap als drets lingüístics bàsics s’han fet més explícits. Partint d’aquest punt, i davant la nova onada de mobilització que s’inicia ara conseqüència dels nous atacs del govern de PP i Vox cap a la llengua catalana, el PCTE de les Illes Balears exposem les següents consideracions:
El fracàs del Govern del Pacte
El darrer cicle de lluita pel català, que acabà el maig del 2015 amb la desfeta del Partit Popular a les eleccions autonòmiques i municipals, va estar marcada per una clara línia socialdemòcrata i nacionalista que es va traduir en una nul·la gestió per part de partits oportunistes per tal de defensar i promocionar la llengua catalana durant els vuit anys de pacte. Veiem que des de l’esquerra parlamentària s’emmirallen en la llengua i cultura catalana, no com un patrimoni de tota la societat sinó com un element més del qual extreure un rèdit electoral. Des del PSIB fins a MÉS passant de puntetes per Podem i ara Sumar, van utilitzar l’onada de defensa de la llengua catalana per entrar a les institucions i després oblidar-se’n.
Una vegada claudicat el “cicle de progrés” a les Balears, culminant amb el retorn del Partit Popular de la mà de Vox a les principals institucions polítiques, veiem com han iniciat una nova ofensiva per aïllar el català dels espais públics. La retirada del català com a requisit en la sanitat (començat pel PSIB) i el pla per a la segregació lingüística a les aules que pretén un traspàs de capital públic cap a les mans d’escoles privades i concertades, són la punta de llança dels nous atacs al català. Aquestes polítiques recullen els seus suports de la burgesia local i del capital estranger.
La incompatibilitat del català i el capitalisme monopolista
No són poques les notícies durant aquests darrers deu anys en les que hem vist que els usos socials de la llengua catalana han anat disminuint i ha estat nul·la acció del GOIB, consells i ajuntaments per a capgirar la situació. Així doncs, actualment tenim un ús del català encara present però en retrocés a la Part Forana no turistitzada, una presència simbòlica a Ciutat i una existència imperceptible a les zones turístiques més madures. Veiem, per tant, que la indústria turística juga un paper més de capoladora cultural, que ven una imatge idíl·lica no només de cara al turista, sinó també al nou resident estranger que busca un retir daurat a les Balears. Aquesta és l’estratègia del capital: folkloritzar la cultura, buidar-la del seu contingut real i convertir-la en un bé de consum a disposició dels interessos del capital.
Aquesta és una de les característiques pròpies del capitalisme monopolista: la concentració i acumulació del capital en cada cop menys mans. El resultat es tradueix en una homogeneïtzació dels mercats, dels béns de consum, els gustos i necessitats de les persones i, per extensió, també dels trets culturals i lingüístics dels pobles del món. Així doncs, el predomini d’una llengua sobre una altra sempre ha format part d’un projecte concret de dominació política i econòmica. No és casualitat que l’anglès hagi esdevingut l’idioma internacional, ni el motiu és la seva “efectivitat”, així com tampoc és casualitat que el castellà a poc a poc vagi guanyant terreny dins els territoris nacionals on es parlen altres llengües regionals.
D’aquesta manera, és evident que darrere la llengua hi ha projectes polítics burgesos que, en el nostre cas els trobem tan darrere del català, com del castellà. Aquells que defensen l’ús del català queden impotents per a capgirar el procés de diglòssia, ja que aquest respon a tendències macroeconòmiques indissociables del mateix desenvolupament del capitalisme monopolista, fet que ells no qüestionen. Mentrestant, aquells que ataquen l’ús del català sí que tenen la capacitat real d’empitjorar les condicions de vida d’un grup en particular si aquest perd la possibilitat d’expressar-se en la seva llengua.
El valor de les llengües no depèn únicament de resultar útils comunicativament, ja que duen implícit un valor cultural determinat que està lligat a la idiosincràsia d’un poble que s’ha anat construint durant segles. Així doncs, si entenem la llengua com un bé patrimonial estretament lligat amb la vida d’un poble, podem concloure que l’interès general de les classes obreres i populars (tant de qui parla el català com qui no) és el de preservar-lo, ja que la seva riquesa és immesurable.
Tot plegat evidencia l’existència de dos interessos contraposats: els dels monopolis i l’imperialisme, que empenyen a les cultures i llengües minoritzades cap a la seva dissolució, afavorint una homogeneïtzació total dels mercats i cultures, i els de les classes populars del món, les quals s’organitzen per a frenar aquest procés de desaparició. Davant aquest fet i amb l’evident incapacitat dels partits de la burgesia progressista local per a poder assegurar la permanència del català al territori, es fa patent que sols es podrà garantir la subsistència del català, i d’altres centenars de llengües minoritzades del món, amb la destrucció del capitalisme.
Davant tot això, des del PCTE Illes Balears i dels Col·lectius de Joves Comunistes assenyalem com a còmplices i responsables als partits socialdemòcrates de les Illes Balears que tornen a enarborar el “Sí a la llengua” després de vuit anys de poder i d’inacció. Així mateix, també assenyalem el caràcter reaccionari d’aquells que executen el programa de màxims dels capitalistes nacionals i internacionals, desfermant campanyes d’odi cap a la nostra llengua i privant a la classe obrera dels nostres drets lingüístics. Per tot això proclamem els següents punts:
- La llengua catalana és patrimoni de tota la classe obrera sigui quin sigui elseu origen.
- La classe obrera ha de fer un pas endavant en defensar un element patrimonial propi i lluitar contra les tendències capitalistes que generen la seva desaparició.
- És el nostre deure, com a organització de classe i davant la inacció de les institucions gestores del capital, organitzar la nostra pròpia classe i elevar la seva consciència per a defensar la llengua i cultura catalanes.
Per tot l’anterior fem una crida a la nostra classe a organitzar-se i a construir junts una alternativa.
Defensa el català, combat el capital.