Catalunya celebra enguany la Diada Nacional marcada per l’augment de la frustració i l’empobriment d’àmplies capes de la classe treballadora. El Govern d’ERC, igual que en el passat els Governs de CiU, duu a terme un programa polític de constants atacs contra la classe obrera.
El treball a demanda, ja sigui com una pràctica realitzada de facto per moltes empreses a cop de telèfon, o legalitzat amb la figura del contracte fix discontinu generalitzat amb la darrera reforma laboral, ha empobrit amplis sectors de la nostra classe. La patronal, necessitada d’ampliar la seva taxa de beneficis costi el que costi, es llepa els dits amb la darrera reforma laboral perquè abarateix els costos salarials en èpoques de baixa productivitat i perquè l’Estat dona suport a les persones amb ajuts paupèrrims durant els períodes d’inactivitat, els quals, a més, no computen per a les xifres de l’atur. La darrera reforma laboral, obra del PSOE i UP ha estat una gran victòria empresarial i una gran derrota obrera, per molt que les direccions dels grans sindicats ho hagin volgut vendre com una millora per a les condicions de vida de la majoria. Al seu torn, els serveis públics perden qualitat i els seus treballadors veuen retallades les seves condicions laborals a ritmes agegantats. Cada cop més jovent català, colpejat per dues crisis econòmiques abans de sortir de l’ou, veu el futur amb incertesa, no per manca de feina, sinó per manca de contractació estable i salaris els quals els permetin emancipar-se de casa sense caure a la pobresa. L’increment dels suïcidis és indicatiu de l’augment de la desesperança i el pessimisme.
ERC, l’actual pal de paller del nacionalisme català, sosté el Govern central i aprofita la legislació antiobrera del PSOE i Sumar per augmentar els beneficis de la patronal i reduir els drets i la capacitat de mobilització de la nostra classe. Sempre que pot, el Govern català decreta serveis mínims innecessaris, sigui perquè juga el Barça o perquè se celebra una fira a Montjuïc, i, sempre que ho necessita, disposa d’amplis recursos policials per reprimir les vagues i mutilar obrers. A part del suport a l’obra de Govern central, la Generalitat, en el seu marge legislatiu i pressupostari, ha augmentat tant com ha pogut la transferència de rendes del treball a rendes del capital, cosa que veiem, per exemple, en les partides pressupostàries destinades als serveis públics, en els quals, cada vegada més, es desvien més diners a serveis públics externalitzats en mans d’empreses privades que parasiten aquestes dotacions i serveis. Sanitat i educació en són dos clars exemples.
ERC ha demostrat històricament el seu paper de partit profundament anticomunista i antiobrer, que no s’aturarà mai en dessagnar la nostra classe per enriquir les butxaques dels patrons.
Davant la creixent misèria i desesperació impulsades per la patronal i els titelles d’ERC, PSOE, SUMAR… el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) treballa decididament a aixecar la bandera del moviment obrer, per situar la contradicció capital treball al centre del debat polític, per bastir un sindicalisme de classe i combatiu i no de pacte social i conciliació, i per millorar les condicions de vida de la nostra classe a cada centre de treball i cada barri obrer.
Avui, cal més que mai convertir la lluita per una societat sense explotació on manin els qui tot ho produeixen en la prioritat de la nostra agenda política. El socialisme-comunisme és una necessitat.
A cada centre de treball i barri obrer: reforcem l’organització de la nostra classe contra les agressions i els interessos de la patronal!
A Barcelona, 11 de setembre de 2023.
Comitè Nacional del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya