Aquest dijous passat vam conèixer la notícia de la detenció de Carles Puigdemont a l’illa de Sardenya, a Itàlia, mentre viatjava cap a una conferència programada a la ciutat de L’Alguer on s’havia de trobar amb representants polítics del regionalisme a la illa. Hores després, el jutge anunciava la seva posada en llibertat mentre es desenvolupa el procediment per decidir sobre la seva extradició.
El viatge i la conseqüent detenció es produeixen en un context de fort debilitament del Govern català, un govern que va ser investit amb promeses d’un suposat “escorament de la política cap a l’esquerra” i amb il·lusions de “millores socials” però que, des de la seva formació, ha actuat exactament igual que tots els executius anteriors, gestionant les misèries de la crisi capitalista en favor de les grans empreses.
Al desgast que ja li provoca, i que previsiblement li seguirà provocant cada vegada més, al govern català la seva evident gestió de la crisi en favor dels empresaris, se li ha de sumar les discrepàncies que mostren en públic els socis de govern i que solen girar al voltant del full de ruta independentista. Aquestes discrepàncies, en realitat, amaguen dues veritats: la primera, que els dos partits del govern estan d’acord en els punts cardinals de com s’ha de governar i en benefici de qui; la segona: que l’enfrontament en clau independentista és només una pugna per veure quin dels dos partits aconsegueix erigir-se en el millor defensor dels interessos de la patronal a Catalunya, atès que pel que fa a la qüestió nacional totes dues formacions han demostrat que només són capaces de dur a idèntic carreró sense sortida.
La detenció de Carles Puigdemont, com tota detenció, s’ha de llegir en clau política perquè, en el sistema democràtic-burgès l’anomenat “poder judicial” mai funciona al marge de les pressions i dels interessos polítics. En un moment en el que el Govern espanyol, desgastat segons totes les enquestes per la gestió de la primera fase de la crisi econòmica, necessita un reforç de la seva imatge i el Govern català necessita tornar a posar sobre la taula del debat nacional i internacional el “conflicte català”, la detenció de Carles Puigdemont és funcional a totes dues parts. Dues parts que escanyen a la classe obrera amb les seves mesures mentre teatralitzen la vida política amb banderes, gestos i exclamacions.
La resposta a la detenció de Carles Puigdemont per part de l’independentisme català ha estat immediata, amb la convocatòria de desenes de concentracions dins i fora de Catalunya. No només l’ANC i els partits polítics majoritaris dins de l’independentisme, sinó també la CUP, que ha estat actuant com a partit satèl·lit del Govern, ha sortit al carrer demanant l’alliberament de Puigdemont però també aprofitant l’avinentesa per reivindicar un nou “full de ruta” de l’independentisme que busqui el “camí social” i el suposat “escorament a l’esquerra” de la política catalana.
Des del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) tenim una posició clara de denúncia de la repressió de l’Estat capitalista, maquinària que ha multat o perseguit amb la pressó a desenes de sindicalistes i de lluitadors del moviment obrer els últims anys i dècades, però també alertem al conjunt de la població obrera de Catalunya del perill de caure en el full de ruta dels gestors del capitalisme que, embolcallats en una o altra bandera, juguen a enfrontar als treballadors i a les treballadores mentre ells es posen d’acord en les línies mestres de la seva defensa del capitalisme i de la nostra explotació.
En aquest sentit, denunciem la detenció de Carles Puigdemont, però també els passos que han dut a aquesta detenció, com una maniobra política que beneficia tant al nacionalisme espanyol com al nacionalisme català i fem una crida al conjunt de la classe obrera a no confondre els seus interessos amb els dels explotadors, a no confondre la nostra lluita contra la repressió de l’Estat capitalista amb les seves proclames i denúncies.
Cap interès en comú amb la patronal ni amb els seus partits. O ells o nosaltres.
Secretariat del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)
25/09/2021