Enguany, la Diada de Catalunya arriba en un context d’accelerat empobriment de la classe obrera i dels sectors populars. Diàriament rebem notícies que venen a confirmar aquest fet: increment desmesurat del preu de la llum i dels carburants; ràpida destrucció del Dret del Treball, sota la bandera de la “flexibilització”; preparació d’un assalt al sistema de pensions; desnonaments; destrucció del medi ambient, al mateix temps que es culpabilitza als treballadors i a les treballadores del que li passa al nostre entorn.
Després de més d’un lustre d’intens debat, en l’escena política, entorn a la qüestió nacional, el desgast produït pel “procés” independentista ha portat a la classe obrera la situació de la qual advertia el PCTC des de fa anys, és a dir un veritable carreró sense sortida. Les proclames del moviment independentista, que d’un temps ençà ha fet un gran esforç per intentar atreure sectors de la classe obrera a les seves files prometent el paradís en una Catalunya independent, han caigut en sac trencat. Ni la independència era possible, perquè la classe social dominant no estava objectivament interessada en ella, ni una Catalunya independent situava a la classe obrera en millors o pitjors condicions del que està ara, explotada pels empresaris.
En un intent desesperat de mantenir a la classe obrera més adormida del que ja està per efecte de la socialdemocràcia al govern, els partits polítics d’un i altre signe sortiran avui, 11 de setembre, al carrer engalanats amb la senyera o amb la rojigualda, intentant crear en els nostres germans i les nostres germanes de classe la consciència d’una pretesa unitat nacional per sobre de les diferències de classe.
La realitat en el dia a dia és clara i és molt diferent. Més enllà de les pica-baralles entre els diversos gestors polítics per aquesta o aquella qüestió, també pel que fa a la conclusió del “procés”, el fet és que a l’hora de la veritat tots ells es posen d’acord i van de la mà per legislar en contra de la classe obrera i per preparar, a consciència, el duríssim atac que ve contra els nostres drets i que es desplegarà en els propers anys.
La conjuntura actual és de gravíssima crisi econòmica, la pitjor del capitalisme en la seva història. Aquesta crisi, que ha accelerat els seus tempos i la seva manifestació degut a la pandèmia de la COVID-19, es va gestar en les entranyes del capitalisme i és conseqüència de les lleis econòmiques que regeixen aquest mode de producció. És una crisi que durarà molt de temps i que amenaça amb escombrar qualsevol vestigi dels nostres drets i la pròpia supervivència, amb dignitat i condicions, de la classe obrera.
La resposta que han donat els diversos governs, tant centrals com aquí a Catalunya, a la crisi ha passat per la inversió massiva de diners públics, produint un endeutament públic descomunal que acompanya al també desmesurat endeutament privat, que respon a la reducció accelerada dels ingressos per part de les famílies treballadores. Aquest endeutament, públic i privat, es traduirà en els propers anys en retallades en serveis públics i, pel que fa a les famílies obreres, en embargaments i desnonaments.
Avui, que els partits polítics del sistema, fins i tot aquells que s’amaguen rere una fraseologia esquerranista mentre donen suport a les forces del govern, es dedicaran a moure banderes. Mentre ells mouen banderes, la classe obrera ha de ser capaç de desplegar la seva, la bandera roja, mentre s’organitza a les fàbriques, als barris obrers, als centres d’estudis.
En els propers anys, la crisi econòmica situarà en primer pla la principal contradicció de la nostra societat, que és la que hi ha entre el capital i el treball. Els capitalistes i els seus representants miraran d’assenyalar altres objectius i altres prioritats. Ens correspon a nosaltres, als treballadors i a les treballadores, saber quines són les nostres veritables prioritats i organitzar-nos per defensar-les a tota costa.
Els treballadors i les treballadores no hi tenim res a guanyar en una reordenació del poder burgès. Seguim lluitant per la independència de la classe obrera!
11/09/2021
Secretariat del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)