Enguany tindrà lloc l’inici de curs escolar més insegur i traumàtic de les últimes dècades. El detonador d’aquesta situació ha estat la pandèmia de la COVID19, però aquesta ha posat al descobert la política que el govern de la Generalitat, en connivència amb els partits que han governat l’Estat espanyol, porta anys duent a terme: una política de destrucció de l’escola pública catalana.
El passat dimarts dia 25 d’agost, les conselleries d’Educació i Salut van presentar les mesures d’inici de curs a les aules catalanes per tal d’evitar els contagis. Aquestes demostren la perversió de les mesures de prevenció de riscos laborals dels centre educatius en motiu de la pandèmia i posen en risc la salut dels i les docents, famílies i de tot el conjunt de la societat. Quan al mes d’octubre rebrotin els contagis de manera accelerada diran que la culpa de tot és dels que fumen o dels que s’ajunten al bar a la tarda.
El govern ha deixat molts interrogants a les indicacions donades, apel·lant a l’autonomia dels centres. Els equips directius hauran de prendre decisions, en molts casos sense un coneixement propi en la matèria, de totes les qüestions que la conselleria ha deixat en l’aire.
Ara parlen de les ràtios a Catalunya posant dades sobre la taula que, en la majoria d’escoles ubicades a les ciutats catalanes, no s’apropen ni molt menys a la realitat dels centres. La conselleria d’Educació diu que no hi ha recursos per reduir més les ràtios, construir més edificis i contractar més personal docent, de neteja, d’infermeria, d’orientació, de consergeria, etc. Però resulta que porten anys desviant les rendes del treball cap a les rendes del capital.
Davant d’aquestes mesures només podem constatar que el govern català no té cap intenció de garantir la seguretat sanitària del país. Les mesures presentades són del tot insuficients i en alguns casos estan allunyades de la realitat, mostra de la ideologia del govern i dels interessos de classe que representa.
ERC i JxCAT, partits de la patronalper molt que diguin el contrari, són culpables de voler convertir el sistema educatiu públic en un camp de rapinya perquè les empreses privades en puguin treure profit. L’escola pública sota cap concepte ha de servir per treure’n beneficis empresarials. Fer-ho és condemnar-la a la més absoluta degradació.
Gran part de les polítiques antiobreres d’ERC i JxCAT en matèria educativa han consistit en:
- Aplaudir el Pla de Bolonya per devaluar la qualitat l’ensenyament universitari, convertint les antigues llicenciatures en graus que valen tant com un batxillerat de fa quaranta anys, i posar els màsters en mans d’empreses privades que els gestionen en funció dels seusinteressos econòmics.
- Facilitar l’obertura i ampliació d’universitats privades.
- Seguir concertant la immensa majoria d’escoles privades via subvencions públiques, a les quals se’ls hi facilita una fiscalitat a mida perquè les seves fundacions puguin seguir recaptant a costa de no pagar professorat i se’ls dona incentius a l’augment del nombre de matrícules, ja sigui degradant els centre públics propers o simplement no obrint prou places públiques.
- Aprovar la Llei d’Educació 12/2009 (LEC), la qualva obrir les portes a la mercantilització de l’escola pública catalana perquè empreses privades poguessin endur-se parts importants del pressupost públic.
- Aprovar els tres grans decrets de desplegament de la LEC: el decret 102/2010 “d’autonomia dels centres públics”, el decret 155/2010 “de direccions”, i el decret 39/2014 “de plantilles”. Aquesta triada de decrets i la LEC van camí d’igualar la gestió dels centres educatius públics a la de qualsevol empresa privada. Amb aquestes normatives ha desaparegut la democràcia dels claustres i les direccions poden escollir gran part del personal, ja sigui amb procediments d’entrevistes o amb propostes de continuïtat. Elements com l’antiguitat dels interins, que abans servien per guanyar punts de cara a obtenir una plaça de funcionari, ara ja són irrellevants a les escoles.
- Incrementar l’horari lectiu i de permanència del professorat, mesura establerta per estalviar-se la contractació de nou professorat; i convocar molt poques places funcionarials en tots els nivells educatius per mantenir un altíssim percentatge d’interins, quelcom que, en combinació amb la triada de decrets esmentats, fa que els i les docents es vegin coaccionats per no perdre les vacants.
- Intentar aprovar la “Llei aragonès”, la qual pretenia externalitzar encara més serveis públics, entre els quals n’hi havia molts d’educatius, i pretenia crear el marc jurídic perquè ja, definitivament, els centre públics d’educació primària i secundària poguessin estar gestionats per empreses privades. El govern segueix intentant aprovar questa llei, que va tombar la pressió popular, mitjançant l’elaboració de decrets amb reformes parcials, com el recent Decret 69/2020 de 14 de juliol, aquest en el camp dels Serveis Socials.
- Intentar destruir el procés de normalització lingüística mitjançant la introducció del mètode AICLE/CLIL i l’ús del castellà en algunes matèries.
- Seguir mantenint el malestar laboral en l’ensenyament 0-2 on s’abusa de la temporalitat contractual i d’uns baixos salaris per deixar les Tècniques Especialistes d’Educació Infantil (TEEI) en condicions precàries, a més de permetre l’externalització de la gestió de llars d’infants i no obrir noves places.
- Crear un model de Formació Professional orientat a la provisió de mà d’obra quasi gratuïta per les empreses privades i que redueix dràsticament les hores lectives per augmentar les hores de pràctiques molt mal o gens remunerades.
Ara més que mai cal lluitar per una educació pública i de qualitat. Cal acabar amb els concerts a les privades i amb tot tipus de mercantilització dels serveis educatius, i cal invertir en més escoles i més personal.
Per una educació pública i de qualitat al servei de la classe obrera, organitzem-nos a tots els centres!
01/09/2020
Comitè Nacional del PCTC