[CATALÀ]
Durant el mes de setembre hem vist com la policia carregava contra el desallotjament d’un pis en el popular barri del Carmel de Barcelona, el propietari del qual no és un altre que Oleguer Pujol, el fill de l’expresident de Catalunya. O més recentment el desnonament de la Casa Buenos Aires, a Vallvidrera, amb una violència desproporcionada per part de la BRIMO. Aquests són alguns dels molts desallotjaments que es produeixen diàriament a la Ciutat Comtal i que no gaudeixen de tanta repercussió mediàtica. La diferència va raure en la resistència de la gent que es va organitzar per paralitzar aquest acte criminal. Com a resposta a l’organització popular, les forces de seguretat no van trigar a carregar contra els manifestants en una clara mostra del que ens ofereix el futur pròxim a la nostra ciutat. De fet, des del 14 de setembre es calcula que hi han hagut uns 800 desnonaments només a Barcelona ciutat, més de 20 cada dia de mitjana. Unes dades escruixidores si s’extrapolen a tot el territori.
Empreses com Desokupa, campanyes mediàtiques contra el “problema okupa” dia si dia també i un llarg etcètera, són mostres de la pressió que exercirà -i, de fet, ja exerceix- el capital financer sobre la classe obrera. Perquè, no ens enganyem, el que preocupa a la burgesia i els seus partits acòlits són les ocupacions derivades de la crisi que puguin repercutir en els seus béns materials com els pisos pertanyents a bancs o fons voltor.
Davant d’aquest panorama, al PSC no se li acudeix res més a anunciar que demanar a la Generalitat (mitjançant una futura declaració institucional que presentarà en tots els ajuntaments de Catalunya) que: “actuï formalment contra l’ocupació». Per als “socialistes” a la problemàtica de les okupacions il·legals cal donar-li una sortida fonamentalment policial que tingui com a eix “la coordinació efectiva dels cossos policials”.
D’altra banda, l’altra pota esquerra del sistema, representada per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, va amenaçar fa uns mesos amb l’expropiació de 194 cases de 14 grans propietaris si aquests no llogaven els immobles en un mes. En una ciutat amb un 1,5% d’habitatges buits i amb una mitjana de 4.000 desnonaments a l’any, en la qual a més unes 3.000 persones dormen al carrer o en albergs, la mesura estrella de la flamant alcaldessa va ser amenaçar amb expropiar 194 cases.
Com sempre, la socialdemocràcia ens proposa solucions parcials que mai van a l’arrel del problema, però sí a esgarrapar vots sense fer gaire mal als interessos empresarials.
Davant de tot això, és urgent l’organització en els nostres barris i sumar la reivindicació d’un habitatge accessible a les reivindicacions generals que tenim els treballadors i les treballadores a Barcelona. En el context de pandèmia hem d’impulsar la posició classista del Partit, reforçar les xarxes de suport entre veïns i veïnes i redoblar el treball sindical i polític.
És hora de que diguem alt i clar que no pagarem la seva gestió amb els nostres drets!
12 de novembre de 2020
Cèl·lula de Barcelona del PCTC
[CASTELLANO]
EN BARCELONA SIGUEN LOS DESAHUCIOS EN PLENA CRISIS. ¡NO PAGAREMOS SU GESTIÓN CON NUESTROS DERECHOS!
Durante el mes de septiembre hemos visto como la policía cargaba contra el desalojo de un piso en el popular barrio del Carmel de Barcelona, cuyo propietario no es otro que Oleguer Pujol, el hijo del ex-President de Catalunya. O más recientemente el desahucio de la Casa Buenos Aires, en Vallvidrera, con una violencia desproporcionada por parte de la BRIMO. Estos son solamente unos cuantos de los tantos desalojos que se producen diaramente en la Ciudad Condal y no gozan de tanta repercusión mediática. La diferencia estuvo en la resistencia de la gente que se organizó para paralizar este acto criminal. Como respuesta a la organización popular las fuerzas de seguridad no tardaron en cargar contra los manifestantes en una clara muestra de lo que nos depara el futuro próximo en nuestra ciudad. De hecho, desde el 14 de septiembre se calcula que han habido unos 800 desahucios solamente en Barcelona ciudad, más de 20 cada día de media. Unos datos estremecedores si se extrapolan a todo el territorio.
Empresas como Desokupa, campañas mediáticas contra el “problema okupa” día sí día también y un largo etcétera, son muestras de la presión que va a ejercer -y, de hecho, ya ejerce- el capital financiero sobre la clase obrera. Porque, no nos engañemos, lo que le preocupa a la burguesía y a sus partidos acólitos son las ocupaciones derivadas de la crisis que puedan repercutir en sus bienes materiales, tales como los pisos pertenecientes a bancos o fondos buitre.
Ante este panorama, al PSC no se le ocurre nada más que anunciar que pedirá a la Generalitat (mediante una futura declaración institucional que presentará en todos los ayuntamientos de Catalunya) que: “actúe formalmente contra la ocupación». Para los “socialistas” a la problemática de las okupaciones ilegales hay que darle una salida fundamentalmente policial que tenga como eje “la coordinación efectiva de los cuerpos policiales».
Por otro lado, la otra pata izquierda del sistema, representada por Ada Colau, alcaldesa de Barcelona, amenazó hace unos meses con la expropiación de 194 casas de 14 grandes propietarios si éstos no alquilaban los inmuebles en un mes. En una ciudad con un 1,5% de viviendas vacías y con una media de 4.000 desahucios al año, en la que además unas 3.000 personas duermen en la calle o en albergues, la medida estrella de la flamante alcaldesa fue la amenaza de expropiar 194 casas.
Como siempre, la socialdemocracia nos propone soluciones parciales que jamás van a la raíz del problema y que sólo están encaminadas a arañar votos sin dañar mucho los intereses empresariales.
Ante todo esto es urgente la organización en nuestros barrios y sumar la reivindicación de una vivienda accesible a las reivindicaciones generales que tenemos los trabajadores y las trabajadores en Barcelona. En el contexto de pandemia impulsemos las posiciones de clase, reforcemos las redes de apoyo entre vecinos y vecinas y redoblemos el trabajo sindical y político.
¡Es hora de que digamos alto y claro que no pagaremos su gestión con nuestros derechos!
12 de noviembre de 2020
Célula de Barcelona del PCTC