Enguany, la Diada nacional s’emmarca en un context en què, per una banda, partits d’un color i l’altre s’alien amb forces d’ultradreta per la defensa nacional, intenten renovar els vells falsos dilemes, per exemple, amb el finançament singular, i ens volen situar a la classe obrera sota trinxera aliena, apuntant-nos entre nosaltres en comptes de assenyalar-los a ells. Mentre tot això es dona en el debat públic la patronal catalana, Foment del Treball Nacional, es prepara per augmentar fortament el grau d’explotació de la classe obrera.
Les dades econòmiques mostrades pel govern indiquen que l’economia catalana ha crescut en els darrers mesos, però ja es comencen a assenyalar signes d’estancament econòmic. Les dades mostren que la recent situació de millora és a causa de la millora en el turisme, en el sector industrial i en el consum intern. El que no diuen els informes de conjuntura de la Generalitat de Catalunya és que la millora en el turisme és a costa dels baixos salaris, de la destrucció massiva dels recursos naturals i de l’elevadíssim encariment de l’habitatge, que la millora en la indústria és a costa de subvencions públiques a les empreses i de rebaixar els drets laborals de la nostra classe. Pel que fa a l’augment de les dades en el consum intern, aquest s’ha produït especialmente en l’alimentació, perquè cada vegada és més car alimentar-se, i en educació i en sanitat, perquè els serveis públics s’estan desmantellant i els serveis privats passen a ocupar l’espai de necessitats de la classe obrera.
La Patronal Foment del Treball diu en el seu darrer informe que les dades han millorat gràcies a les majors facilitats en la contractació, però que les dades d’ocupació actual mostren signes d’estancament i que, encara calen majors facilitats en la contractació. És a dir, la Patronal saluda l’augment de les mesures de flexibilitat laboral introduïdes pel govern més progressista de la història, però encara aspiren a més flexibilitat laboral, a que els empresaris puguin disposar de mà d’obra quan els convingui.
Les dades són clares. O ens organitzem o el treball a demanda, a cop de telèfon o d’algoritme creixerà de manera desmesurada. Que no ens enganyin amb els recents increments salarials. Els augments en els preus dels productes bàsics i el desmantellament dels serveis públics ens han empobrit. Quan els governs retirin els ajuts al consum, com el del transport, els increments salarials quedaran en res. Necessitem lluitar per les nostres condicions laborals sense dependre dels partits del Patronal. Mentre la patronal avança en la destrucción de les nostres conquestes, els partits del processisme renoven el fals dilema del projecte independentista en forma, ara, de finançament singular.
Cal dir-ho clarament, els partits de la Patronal, ERC, Junts, Comuns, PSC i els que els hi donen suport, no representen els nostres interessos, representen els interessos de les diverses capes i faccions de la burgesia. La classe obrera, organitzada i unida, ha de construir el seu propi projecte, el seu propi camí, que confronti els interessos dels capitalistes, ens tregui d’aquest sistema de miseria i posi fi a les desigualtats i les classes.
No podem continuar confiant en ells, en els que ens roben la vida, mercadegen amb els nostres sostres, empitjoren la nostra alimentació i ens condemnen a una vida de misèria.
El PCTC aposta per la independència de la classe obrera.
11 de setembre de 2024
Comitè Nacional del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)