El PCTE davant la votació plantejada per la Conselleria d’Educació sobre la llengua vehicular a l’educació valenciana, manifesta el següent:
La llei 1/2024 de 27 de juny de la Generalitat per la qual es regula la llibertat educativa planteja una votació que és pura propaganda. Un acte de cinisme que utilitza la paraula “llibertat” per a fer creure a les famílies que tindran dret a triar l’ensenyament dels seus fills. Novament veiem com el concepte “llibertat” s’utilitza per a amagar atacs i retallades en l’ensenyament i generar un conflicte polític que divideix encara més a la classe obrera del País Valencià.
La llei no té en compte la realitat de la Comunitat Autònoma que és defineix en l’àmbit de la sociolingüística com a diglòssia, dues llengües en contacte en usos i prestigis diferents. Sense entrar al detall de l’anàlisi històric i sociolingüístic hi ha una part majoritària de la població que utilitza el castellà, llengua dominant en la majoria dels àmbits, i una altra part, menor en comparació a l’altra, que utilitza el valencià, una llengua minoritzada. El propi president de la Generalitat, Carlos Mazón, desconeix el valencià i no fa cap esforç per conèixe’l, un exemple més de com el poder polític reforça la desigualtat. A més a més, les característiques del sistema capitalista fan que aquesta realitat empitjore, ja que en el capitalisme es promocionen llengües de prestigi, com l’anglés, i llengües com el valencià queden relegades a un segon terme.
La distribució de parlants es concentra per territoris, és a dir, hi ha zones on el castellà és l’única llengua i altres zones on el valencià és la llengua d’us popular al carrer i la vida familiar però la presència del castellà és més que evident en mitjans, administració, empreses, etc. Els valencianoparlants coneixen i dominen el castellà, son bilingües i així ho demostren les estadístiques, però no és el cas de la majoria dels castellanoparlants. Per tant, la promoció del valencià i la immersió lingüística és fonamental per a equilibrar la balança i facilitar que tota la població puga aprendre i usar el valencià en igualtat de condicions. Eixa promoció s’ha de fer en tots els àmbits de la vida però el pilar fonamental és l’escola. La immersió i la promoció del valencià busquen recuperar presència i us del valencià, una llengua i cultura en retrocés, i a més a més, garantir que les dues comunitats lingüístiques es comuniquen i puguen viure en pau i preservant els seus drets lingüístics.
La defensa de la immersió lingüística a l’escola que va fer el PSUC a Catalunya als anys 80, va permetre garantir que tota població nouvinguda tinguera les mateixes oportunitats que els catalanoparlants i evitar crear guetos lingüístics, la discriminació i la desunió de la classe obrera. És exemplar com milers de treballadors andalusos, extremenys, etc., aprengueren a parlar català i feren seua la cultura catalana sense oblidar les seues arrels i llengua perquè no és contradictori. Com a Partit Comunista ho diem alt i clar, tant el castellà com el valencià son patrimoni de tota la classe obrera i com a tal anem a defensar-ho.
Sense tindre en compte aquesta realitat i buscant el conflicte i la divisió, l’argument de la Generalitat per a justificar la votació és dir que el valencià és una llengua imposada. Busca així manipular a la població, sobre tot a la gent castellanoparlant, i els amaga la realitat sociolingüística per a fomentar de manera interessada un odi cap al valencià. La realitat és que el valencià està sent desplaçat des de fa dècades i cada volta té menys presència en l’educació, els mitjans de comunicació i l’administració. Dir que s’imposa el valencià és com si diguérem que s’imposen les matemàtiques, la història d’Espanya o les normes de tràfic.
Què diu la llei? De manera resumida, les famílies votaran si volen castellà o valencià en tota l’ etapa educativa dels seus fills. La proporció d’assignatures en valencià o en castellà variarà funció del resultat de la votació. Com garantirà la votació la llibertat de les famílies? De cap manera, i s’expressa en un exemple, si a un cole només hi ha una línia (classe) i la majoria vota castellà i no s’arriba al 25% de vots a favor del valencià, els pares que han votat valencià hauran de matricular als seus fills en castellà. Per tant, no tindran llibertat per a triar la llengua. Per això diem que la votació és pura propaganda i les famílies no triaran la llengua base, els seus fills estudiaran en la llengua de la majoria.
L’ordre de Conselleria que regula la consulta està plena d’interrogants i de contradiccions. Sense entrar al detall sobre més exemples, la realitat serà que milers de famílies no podran triar la llengua vehicular dels seus fills, la Xarxa Llibres (llibres gratuïts per a l’alumnat) segurament desapareixerà perquè l’alt finançament és inassolible fer-la cada any, la conformació de les classes no serà equitativa i no seguirà cap criteri pedagògic, ni de necessitats de l’alumnat, hi haurà classes amb molta ràtio i que aniran omplint-se en la matricula sobrevinguda (habitualment alumnat estranger amb el curs ja iniciat) i altres en menys alumnat, es generarà també el caos en els centres amb l’organització, etc. I per suposat, encara que el senyor president Carlos Mazón diga el contrari, l’ús i la promoció del valencià no augmentaran.
És només un atac al valencià? No, l’atac al valencià no és un fet aïllat, està immers en un marc més ampli de desmantellament de l’ensenyament públic i l’objectiu del govern d’afavorir el negoci privat. Les carències i prioritats de l’educació pública son evidents, hi ha centenars de centres educatius que necessiten més recursos en infraestructures, aules, materials i professorat. Què ha fet la Conselleria davant aquesta realitat? Empitjorar-la retallant en personal (encara no ha complit en la sentència que li obligava a contractar vora mil professors més) i eliminant dotació econòmica per a reformes i infraestructures (Pla Edificant).
Els castellanoparlants han de saber que un govern que retalla en educació i sanitat i que va deixar morir a més de 200 persones en la DANA, no legisla per a garantir la llibertat i els està utilitzant per a confrontar. No es tracta de que ningú deixe de parlar la seua llengua, sinó d’entendre que el valencià és patrimoni de tota la classe obrera en independència del seu origen. La defensa del valencià és patrimoni de tots i totes.
També els valencianoparlants han de ser conscients de que la Generalitat no va a promocionar el valencià i busca deixar-ho morir, però els atacs d’aquest govern cap al valencià no fan bo el model lingüístic del govern anterior. L’ús del valencià està retrocedint des de fa dècades i de moment, cap govern de la Generalitat ha fet polítiques realistes per a aturar el procés. Separar la realitat sociolingüística de la base socioeconòmica és impossible. En un territori on el capitalisme i el seu model turístic ho arrasa tot, es tendeix a la homogeneïtzació cultural i lingüística i a la imposició d’una llengua dominant i de prestigi que siga útil per al capital. En aquest procés les llengües minoritàries i minoritzades queden reduïdes al folklore i a un element testimonial, per açò, l’anglés és la llengua franca de prestigi i el valencià té un futur negre en aquest sistema. És per tant, necessari prendre consciència de que la supervivència del valencià, i de milers de llengües minoritàries del món, passa per la superació d’aquest sistema i dels partits que ho defensen.
Per tant, com a Partit Comunista diem que la consulta no té cap voluntat de millorar l’ensenyament públic, ni la llibertat de les famílies, ni promocionar el valencià. Per això nosaltres defensem la unitat de la classe obrera en independència de la seua cultura i de la llengua que parlen i, defensem també, que el valencià és cultura i patrimoni de tota la classe obrera.
MARCA SÍ AL VALENCIANO. DEFENDAMOS NUESTRA CULTURA. TODAS LAS LENGUAS SON NUESTRO PATRIMONIO.
El PCTE ante la votación planteada por la Conselleria de Educación sobre la lengua vehicular en la educación valenciana, manifiesta lo siguiente:
La ley 1/2024 de 27 de junio de la Generalitat, que regula la libertad educativa, plantea una votación que es pura propaganda. Un acto de cinismo que utiliza la palabra “libertad” para hacer creer a las familias que tendrán derecho a elegir la enseñanza de sus hijos. Nuevamente, vemos cómo el concepto de “libertad” se usa para esconder ataques y recortes en la enseñanza y generar un conflicto político que divide aún más a la clase obrera del País Valenciano.
La ley no tiene en cuenta la realidad de la Comunidad Autónoma, que se define en el ámbito sociolingüístico como diglosia: dos lenguas en contacto con usos y prestigios diferentes. Sin entrar en detalle en el análisis histórico y sociolingüístico, hay una parte mayoritaria de la población que utiliza el castellano, lengua dominante en la mayoría de los ámbitos, y otra parte menor, en comparación con la anterior, que usa el valenciano, una lengua minorizada. El propio presidente de la Generalitat, Carlos Mazón, desconoce el valenciano y no hace ningún esfuerzo por aprenderlo, un ejemplo más de cómo el poder político refuerza la desigualdad. Además, las características del sistema capitalista hacen que esta realidad empeore, ya que en el capitalismo se promueven lenguas de prestigio, como el inglés, mientras que lenguas como el valenciano quedan relegadas a un segundo plano.
La distribución de hablantes se concentra por territorios, es decir, hay zonas donde el castellano es la única lengua y otras donde el valenciano es la lengua de uso popular en la calle y la vida familiar. Sin embargo, la presencia del castellano es más que evidente en los medios, la administración, las empresas, etc. Los valencianohablantes conocen y dominan el castellano, son bilingües, y así lo demuestran las estadísticas, pero no ocurre lo mismo con la mayoría de los castellanohablantes. Por lo tanto, la promoción del valenciano y la inmersión lingüística son fundamentales para equilibrar la balanza y facilitar que toda la población pueda aprender y usar el valenciano en igualdad de condiciones. Esa promoción debe hacerse en todos los ámbitos de la vida, pero el pilar fundamental es la escuela. La inmersión y la promoción del valenciano buscan recuperar la presencia y el uso de la lengua y la cultura valencianas, que están en retroceso, y además garantizar que ambas comunidades lingüísticas se comuniquen y puedan convivir en paz, preservando sus derechos lingüísticos.
La defensa de la inmersión lingüística en la escuela que llevó a cabo el PSUC en Cataluña en los años 80 permitió garantizar que toda la población recién llegada tuviera las mismas oportunidades que los catalanohablantes y evitar la creación de guetos lingüísticos, la discriminación y la desunión de la clase obrera. Es un ejemplo de cómo miles de trabajadores andaluces, extremeños, etc., aprendieron a hablar catalán y lo hicieron suyo sin olvidar sus raíces y su lengua, porque no es contradictorio. Como Partido Comunista lo decimos alto y claro: tanto el castellano como el valenciano son patrimonio de toda la clase obrera y, como tal, vamos a defenderlo.
Sin tener en cuenta esta realidad y buscando el conflicto y la división, el argumento de la Generalitat para justificar la votación es decir que el valenciano es una lengua impuesta. Con ello busca manipular a la población, sobre todo a la gente castellanohablante, y le oculta la realidad sociolingüística para fomentar de manera interesada un odio hacia el valenciano. La realidad es que el valenciano ha sido desplazado durante décadas y cada vez tiene menos presencia en la educación, los medios de comunicación y la administración. Decir que el valenciano se impone es como afirmar que se imponen las matemáticas, la historia de España o las normas de tráfico.
¿Qué dice la ley? De manera resumida, las familias votarán si quieren castellano o valenciano en toda la etapa educativa de sus hijos. La proporción de asignaturas en valenciano o en castellano variará en función del resultado de la votación. ¿Cómo garantizará la votación la libertad de las familias? De ninguna manera. Por ejemplo, si en un colegio solo hay una línea (una única clase) y la mayoría vota por el castellano sin alcanzar el 25 % de votos a favor del valenciano, los padres que hayan votado por el valenciano deberán matricular a sus hijos en castellano. Por lo tanto, no tendrán libertad para elegir la lengua. Por eso decimos que la votación es pura propaganda y que las familias no elegirán la lengua base: sus hijos estudiarán en la lengua de la mayoría.
La orden de la Conselleria que regula la consulta está llena de interrogantes y contradicciones. Sin entrar en más ejemplos, la realidad será que miles de familias no podrán elegir la lengua vehicular de sus hijos. La Xarxa Llibres (libros gratuitos para el alumnado) seguramente desaparecerá porque el alto coste de financiación hace inviable mantenerla cada año. La conformación de las clases no será equitativa ni seguirá ningún criterio pedagógico ni de necesidades del alumnado: habrá clases con ratios muy altas, que se irán llenando con matrículas sobrevenidas (habitualmente alumnado extranjero con el curso ya iniciado), mientras que otras tendrán menos alumnado. También se generará caos en la organización de los centros, etc. Y, por supuesto, aunque el señor presidente Carlos Mazón diga lo contrario, el uso y la promoción del valenciano no aumentarán.
¿Es solo un ataque al valenciano? No, el ataque al valenciano no es un hecho aislado, sino que forma parte de un marco más amplio de desmantelamiento de la enseñanza pública y del objetivo del gobierno de favorecer el negocio privado. Las carencias y prioridades de la educación pública son evidentes: hay cientos de centros educativos que necesitan más recursos en infraestructuras, aulas, materiales y profesorado. ¿Qué ha hecho la Conselleria ante esta realidad? Empeorarla recortando personal (aún no ha cumplido la sentencia que le obliga a contratar cerca de mil profesores más) y eliminando dotación económica para reformas e infraestructuras (Plan Edificant).
Los castellanohablantes deben saber que un gobierno que recorta en educación y sanidad y que dejó morir a más de 200 personas en la DANA no legisla para garantizar la libertad, sino que los está utilizando para generar confrontación. No se trata de que nadie deje de hablar su lengua, sino de entender que el valenciano es patrimonio de toda la clase obrera, independientemente de su origen. La defensa del valenciano es patrimonio de todos y todas.
Asimismo, los valencianohablantes deben ser conscientes de que la Generalitat no va a promocionar el valenciano y busca dejarlo morir. Sin embargo, los ataques de este gobierno contra el valenciano no hacen bueno el modelo lingüístico del gobierno anterior. El uso del valenciano lleva décadas retrocediendo y, hasta ahora, ningún gobierno de la Generalitat ha aplicado políticas realistas para frenar este proceso. Separar la realidad sociolingüística de la base socioeconómica es imposible. En un territorio donde el capitalismo y su modelo turístico lo arrasan todo, se tiende a la homogeneización cultural y lingüística y a la imposición de una lengua dominante y prestigiosa que sea útil para el capital. En este proceso, las lenguas minoritarias y minorizadas quedan reducidas al folclore y a un elemento testimonial. Por eso, el inglés es la lengua franca de prestigio y el valenciano tiene un futuro incierto en este sistema. Es, por tanto, necesario tomar conciencia de que la supervivencia del valenciano, al igual que la de miles de lenguas minoritarias en el mundo, pasa por la superación de este sistema y de los partidos que lo defienden.